...a cuinar...i a tallar!

Amb els amics i les amigues, sempre parlem que una de les claus de la educació libertària és creure en el teu fill o filla, tractar-los com a persones, no possar-los barreres i límits. La religió clarament ha fet el contrari, crear fòbies, possar barreres, crear pors...els xiquest i les xiquetes són capaços de més coses que nosaltres, estan preparats i preparades per aprendre-ho tot. A les cultures rurals, els xiquets i les xiquetes aprenen a utilitzar les eines del camp i les eines afilades des de ben xicotets, cal estar atents i acompanyar-los en aquest procés d'aprenentatge...crec que són pensaments comuns, de sentit comú...nosaltres mirem de posar-les en pràctica i semblen que funcionen...vam tallar creïlles, cebes, tallàrem la carn i al perol...3 horetes a foc lent, un poquet de ví negre, pimenta, sal i oli...mmmmm! Carn de vedella ecològica...un estofat magnífic!