dimecres, 14 de novembre de 2012

TANCAT PER VAGA

Adreçat a qui demà no farà vaga.

Arguments més escoltats en contra de la vaga:
1. Fer una vaga d’un dia no serveix per a res.
2. Amb un dia de vaga no s’aconsegueix res.
3. Jo, si es fes indefinida o d’un mes la faria.
4. No m’ho puc permetre.
El plantejament d’una vaga implica una polarització de la resposta en sí o no. És a dir, ens situa en una posició dicotòmica donada la pròpia natura de l’acte reivindicatiu. La pregunta és: Faràs vaga? I la resposta només pot ser: Sí o No.
Una vaga no té com a finalitat canviar de manera immediata el món que ens envolta. Qui ho pensi, o és molt innocent o és un ignorant polític.
Una vaga és un rebuig conscient a les polítiques injustes i a la impunitat política, empresarial i bancària. És, clarament, un posicionament de denúncia i d’advertència: un posicionament que mira de front i diu que no som un número en una llista, que som persones, que patim les seves injustícies i les seves manipulacions, que estem fartes de callar i de patir en silenci la seva indiferència i el seu maltractament.
No és una qüestió individual anar o no a la vaga. No es tracta de tu, es tracta de nosaltres. Un jo que deixa de ser el centre del seu món narcisista per reconèixer l’altre i el seu patiment. No es tracta del teu sou, es tracta de la nostra vida, la teva, la meva i la de totes. De la pèrdua de drets fonamentals emmascarats en sacrificis de la multitud per preservar els privilegis d’uns pocs.
Som totes, som la majoria: desnonades, ofegades, pobres, sense-sostre, aturades, hipotecades, endeutades, empresonades, jubilades... i persones, perquè, al cap i a la fi, som persones i no hem de tolerar el tracte de mercaderia.
Si no fem vaga estem dient que sí a les seves injustícies i a la seva impunitat. Tots els arguments en contra de fer vaga amaguen un comportament egoista i interessat. I qualsevol intent d’autojustificar-se evidencia la poca solidaritat i empatia vers aquelles persones que realment estan patint una situació precària cada cop més generalitzada.
El “mentre no em toqui a mi” ben aviat podrà comprendre que es tracta d’un nosaltres. Perquè a nosaltres ben aviat ens tocarà, encara que vulguem amagar el cap sota l’ala. I a sobre, serà amb la nostra complicitat, perquè el nostre “no” a la vaga els dóna la legitimitat per continuar actuant des de la injustícia, la indiferència i la impunitat