dilluns, 17 de desembre de 2012

Arriben les festes d'hivern!

Ja tenim l'arbre de les festes d'hivern! Una surera (Quercus suber) de se anyets que tenim apadrinada al balcó de casa....la hem ficat guapa i les llums van arribar després de contar tres....uno, dos i tres...zas...arriben les llums...ja està!
Ha sigut ben divertit!! Vam convidar a un amic de M per tal que ens ajudés!!
Una bona idea!


 





dimecres, 14 de novembre de 2012

TANCAT PER VAGA

Adreçat a qui demà no farà vaga.

Arguments més escoltats en contra de la vaga:
1. Fer una vaga d’un dia no serveix per a res.
2. Amb un dia de vaga no s’aconsegueix res.
3. Jo, si es fes indefinida o d’un mes la faria.
4. No m’ho puc permetre.
El plantejament d’una vaga implica una polarització de la resposta en sí o no. És a dir, ens situa en una posició dicotòmica donada la pròpia natura de l’acte reivindicatiu. La pregunta és: Faràs vaga? I la resposta només pot ser: Sí o No.
Una vaga no té com a finalitat canviar de manera immediata el món que ens envolta. Qui ho pensi, o és molt innocent o és un ignorant polític.
Una vaga és un rebuig conscient a les polítiques injustes i a la impunitat política, empresarial i bancària. És, clarament, un posicionament de denúncia i d’advertència: un posicionament que mira de front i diu que no som un número en una llista, que som persones, que patim les seves injustícies i les seves manipulacions, que estem fartes de callar i de patir en silenci la seva indiferència i el seu maltractament.
No és una qüestió individual anar o no a la vaga. No es tracta de tu, es tracta de nosaltres. Un jo que deixa de ser el centre del seu món narcisista per reconèixer l’altre i el seu patiment. No es tracta del teu sou, es tracta de la nostra vida, la teva, la meva i la de totes. De la pèrdua de drets fonamentals emmascarats en sacrificis de la multitud per preservar els privilegis d’uns pocs.
Som totes, som la majoria: desnonades, ofegades, pobres, sense-sostre, aturades, hipotecades, endeutades, empresonades, jubilades... i persones, perquè, al cap i a la fi, som persones i no hem de tolerar el tracte de mercaderia.
Si no fem vaga estem dient que sí a les seves injustícies i a la seva impunitat. Tots els arguments en contra de fer vaga amaguen un comportament egoista i interessat. I qualsevol intent d’autojustificar-se evidencia la poca solidaritat i empatia vers aquelles persones que realment estan patint una situació precària cada cop més generalitzada.
El “mentre no em toqui a mi” ben aviat podrà comprendre que es tracta d’un nosaltres. Perquè a nosaltres ben aviat ens tocarà, encara que vulguem amagar el cap sota l’ala. I a sobre, serà amb la nostra complicitat, perquè el nostre “no” a la vaga els dóna la legitimitat per continuar actuant des de la injustícia, la indiferència i la impunitat

dijous, 18 d’octubre de 2012

Llana de l'Obrador Xisqueta



L'any passat durant la fira de l'ovella,vam comprar dos bolets de llana. Però era una llana especial doncs era llana d'una raça autòctona del Pallars que està revivint gràcies a un d'aquells projectes màgics i revolucionaris que sovint es troben entre les empreses socioculturals i ambientals petites. És el projecte "Obrador Xisqueta" (http://www.obradorxisqueta.cat/) que treballa la recuperació d'aquest tipus d'ovella pallaresa a través del treball amb els pastors però també amb els artesans, completant així tota la cadena de producció. És una experiència magnífica, i des d'aquí us esbrinem a que participeu comprant des de la tenda on line algun dels seus productes. Us agradarà segur perquè són d'una qualitat insuperable, ben bonics i a sobre serveixen per recuperar una raça autòctona i per pagar dignament a les artesanes i als ramaders, tot d'una.
Nosaltres vam optar per l'opció més creativa i amb la llana a la mà, li vam demanar a la iaia Carmen, que és una artista amb la llana, que ens fera un parell de barrets d'hivern. Dit i fet, aquest hivern ja vam emprar els barrets de llana xisqueta que us mostrem a les fotos, a que són xulos?







dilluns, 8 d’octubre de 2012

Una mica més de cuina

La cuina és un dels fronts més actius de la criança. Pense que un dels grans reptes de la vida és ser plenament independent. Amb indepèndencia un podrà decidir amb la influència mínima d'altres factors aliens a la desició. La cuina és un dels pilars de la independència. Saber sobreviure amb un tres i un no res. Saber cuinar amb el que tens, tot tipus de coses. Murta i Àssua ja acostumen a fer-nos pizzes, ara que aquesta a Murta li va ixir fabulosa! La Vero que és una super cuinera la va estar ajudant i crec que es va notar en el resultat, espere que M també aprenguera aquell dia una mica més de cuina.




dijous, 6 de setembre de 2012

Les alegries del nostre hort

El nostre hort no para de donar-nos alegries! Ara està en el seu punt àlgid...certament no ha deixat de cuidar-nos durant tot l'estiu, totes les amanides de l'estiu han anat portant ingredients diversos i ja hem cullit de tot; tomates, enciams, cogombres, cols, maduixes, cebes, alls tendres, bajoquetes, carabassetes fins i tot nyaps!
Com sempre les carabassetes són les reines en tamany i aquest any les bajoquetes són les reines en quantitat. Ara bé cal una autocrítica i és que l'Anna era sens dubte millor coordinadora d'hort i l'any passat tot va ser de més quantitat i segurament de més qualitat, pq és més endresada i més experta.
El Vicenç, la Murta i jo ho hem fet el millor que hem sabut amb els consells de l'Anna però la experiència és un bon punt.
Encara estem aprofitant els últims moments de l'estiu i crec que tenim per davant tres setmanes ben bones de tomàquets esplèndids...la Murta i també l'Àssua a la seua manera estan enamorades de l'hort! Hem passat bons moments allà.
Us deixem unes fotos!
Gràcies al Migue, a Mateo i a Moni per les fotos d l'hort i de la família! Va ser un plaer tenir-vos amb nosaltres!
Bon final d'estiu.





dijous, 30 d’agost de 2012

APRENENT A COSIR!

A la vida s'han de tindre projectes, objectius, esperar algo, il.lusions...aquest mes d'agost he decidit aprendre a cosir!. El començament ha sigut a lo gran, fent un taller de costura amb la Pantigana, i el resultat ha sigut espectacular, un bolso xulíssim que unes setmanes abans no haguera cregut que el poguera fer jo. Vos deixe unes fotos per comprovar que si, si l'he fet jo!. Ara continuaré amb coses més senzilles, clar no tinc a la profe al costat, vos deixe l'enllaç de la Pantigana on fa l'entrada del taller que vam fer, http://arreboditcomunapantigana.blogspot.com.es/2012/08/taller-de-bolsos-ii-en-imagenes.html, és una artista, fa unes coses molt xules, i l'entorn espectacular.
I aqui unes fotos del procés i el resultat.




dissabte, 18 d’agost de 2012

Una gincana per conèixer més el Parc Natural


L'altre dia el Parc Natural va organitzar una gincana familiar per conèixer el parc i passar-ho bé. Va ser molt divertit. Vam participar A, M, i Blanca, ho va organitzar una empresa del territori que es diu Obaga i que treballa molt bé. La Montse es va encarregar d'explicar-nos el joc i una vegada explicat, dit i fet. Ens vam possar mans a l'obra i fins i tot l'Àssua que no sabíem si respondria, ho va fer d'una forma total; corrent, senyalant les proves, escrivint. Va ser molt xulo. Les cinc proves van estar ben pensades i eren diferents, fins i tot ens vam trobar enmig del bosc una prova que eren "rastres", és dir caques en potets per tal d'averiguar de quin animal del parc eren. Finalment, la Montse ens va revisar les proves i cap a casa més contents que un gingol...aquesta recerca va ser més professional que les que preparem nosaltres però al menys es va notar una mica que havíem entrenat!!!











divendres, 3 d’agost de 2012

MATERIAL MONTESSORI

Fa poc més d'un any que vaig sentir parlar per primera vegada de la metodologia Montessori i des d'aleshores no ha deixat de sorprendre'm i fascinar-me. Montessori proposa aprendre tocant, manipulant objectes, materials, tocant els numeros i les lletres!, es basa en passar de lo concret (allò que podem tocar, sentir...) a l'abstracte, de deixar als nens lliures, al seu ritme per anar descobrint poc a poc el món. He fet un parell de cursos  amb http://www.montessoricanela.es/ i també amb Celine http://montessorihoy.blogspot.com.es/, a les webs podreu trobar molta informació.
De moment anem fent coses a casa amb M de cinc anys i A de un i mig, però m'encantaria traslladar-ho a les aules de secundària on son professora, crec que fa falta un canvi a les aules, de moment anem fent cosetes.
Adjunte unes imatges dels cilindres amb botons i sense botó , material que vam comprar farà uns mesos, ens va ajudar a decidir-nos http://paramipequeconamor.blogspot.com.es/2012/03/los-cilindros-con-boton-y-sin-boton.html on explicar molt bé aquest material.




dilluns, 30 de juliol de 2012

Una idea genial!


La nostra amiga Anna és una innovadora nata. Tot un exemple d'orginalitat i lluita davant la crisi. Ja fa un temps que cus i va tenir la magnífica idea d'obrir una tenda per internet per vendre Sanps, un clics que s'empren per enganxat tot tipus de coses! Des d'un pitet a un mantel de taula o una bossa...és també una solució "mc guiver" davant de molts problemes.
Entreu al seu blog i feu un ull a la tenda. I si compreu millor!

el blog:
snapclic.blogspot.com

la tenda:
snapclic.es

diumenge, 10 de juny de 2012

Comencem l'hort 2012!!!


 Amb el Vicens i l'Anna com a socis cooperants, ja hem possat en marxa el nostre trosset de terra. De la forma més respectuosa possible, ecològic i sense intenció de ser cap exemple, però poc a poc i amb bona predisposició, ja hem fet quatre o cinc jornades de treball. Gràcies a la muleta de Vicens, a l'assessorament d'Anna i a les mans de Vicens, Xavi i Murta, ha ens hem possat en marxa. L'any passat va ser un èxit, a veure si enguany aconseguint al menys el mateix èxit que l'any passat. Endavant!







dimecres, 9 de maig de 2012

El nostre menjador d'ocells

Dels nostres veïns i veïnes de baix, hem aprés moltes coses, però hi ha una que feia temps que voliem copiar. També l'amic Toni Llobet, ens havia mostrat al seu magnífic blog com fer-ho i de fet a l'escola de Murta, el seu papi i ella van ensenyar als seus companys/es a fer-ne un (és una de les primeres entrades d'aquest blog)...però teníem una idea que volíem possar en pràctica...un menjador d'ocells en un test vell. Així que amb unes pedres, un poc de terra i de tarro de café, unes llesques molt antigues recollides al bosc i el test vell, vam dissenyar el menjador en qüestió.
Amb unes alicates i un poc de fil ferro, hem unit les llesques a un forat que hem fet al test i després amb una branca que ballava per casa hem fet la segona part del menjador, fent dos forats per travessar el test. Després amb fil ferro l'hem unit ben bé a la barana del balcó. Ha quedat ben fixat.
De moment ja fa dos setmanes que anem possant pà i restes de menjar, i ja anem veient com les primeres oronetes s'apropen, encara flaquetes del gran viatge que han fet, també alguna garsa pallaresa i algun visitant més que esperem vagin agafant confiança i prompte pugam retratar.
Ja som uns quants més a casa!!!










 

divendres, 4 de maig de 2012

Experimentant amb la pintura de dits

Aquests dies de pont i pluja hem aprofitat per fer moltes coses a casa, entre elles, vam estar pintant amb la pintura de dits. Anna (www.tallerpisimun.blogspot.com), sempre amb noves i interessants idees, ens va proposar provar amb un rodet, fulles, taps de suro...i ens vam ficar mans a l'obra. Vam fer unes fotos perquè pugau veure el resultat.