"Un dia que jo estava al bosc treballant, va aparèixer un home que em va sorprendre. Sense que jo m'hagués percatat, ell portava una bona estona mirant. Li va agradar el meu treball. Després del primer sobte, es va presentar, el Magi d'Alins, havia sigut picador al bosc, tota la seua vida, i li agradava tornar a passejar entre els troncs d'arbres fills d'aquells que ell havia tallat. Després de xerrar una bona estona d'aquells anys, el vaig convidar a un bon àpat, i entre rises i caliu, em va dir que tenia 93 anys...i em va contar això..."Quan jo era nen, un homenot d'Alins que havia fet molts diners amb la venda de carn de cavall als francessos, va construir una escola al poble, era un home que deia ser llibertari, i tenia un amic famós que li deien Ferrer i Guàrdia, un home que havia escrit molts llibres. Juntament amb ell, que va venir un parell d'estius, van crear la escola i la van dotar de jocs i una biblioteca. Van ser anys magnífics per a la gent del poble, doncs tots els nens i totes les nenes van ser ensenyats amb llibertat, quan encara no hi havia escoles al Pallars. Després vingué la república i van anar apareixent "estudis" a la resta de pobles, però al poquet, quan les coses començaven a marxar bé, vingué la terrible guerra d'Espanya. Un fet dramàtic. A aquell homenot, se'l van endur empresonat i mai va tornar. Això si, abans de marxar va dir que havia amagat un mapa a l'escola que va crear. Que li contaren als nostres nets, i que recercaren el tressor que aquell mapa explicava. Després van arribar temps difícils i esclaus, de fanatismes religiosos i penúries humanes. Temps on la llibertat i tot el que ens havien ensenyat a l'escola van desaparèixer, més bé cada dia es feia el contrari del que aquells homens ens havien ensenyat. La gent va oblidar aquesta història, la del mapa, jo de tant en tant la recordava però ningú volive saber."...Jo no he tingut nets, i al veure't he recordat de nou aquesta història. Tu tens fills? em va preguntar el Magi. La mamà i jo t'esperaven per l'estiu i li vaig dir que tindria prompte una nena. Ell es va alegrar i amb una risota pallaresa, em va dir que quan la meua filla tingués 4 anyets, li explicara tot això. I quan ja marxava al seu ritme lent, em va cridar: no oblides visitar-me quan passes per Alins! i recorda el mapa està a una de les cantonades de la escola entre dos pedres, això és el més important, mantenir els pilars d'aquella escola, mantenir els ideals que la van crear! Recorda els pilars de l'escola llibertària!!!...va ser un dia certament genial, com tots els dies que vaig al bosc, però aquell un poc més, clar. Avui tu ja tens 4 anys i per això et conte aquesta història i per això t'he portat aquí a la petita escola d'Alins, a la Vall Ferrera."
Vam trobar el mapa, allí on deia el Magi, curiosament a pilar esquerra de la escola, i en ell hi havia plantejat un petit joc de tres pistes, seguint el camí de l'ermita de St Quirc. Pedres, pals i cançons i al final, un tressor de xocolata...estava clar, a l'amic de Ferrer i Guàrdia li agradaven molt els nens i les nenes i el tressor no podia ser més especial que un tros de xocalata als peus del bosc de Virós i del gran cim del Monteixo!!!
