Ànecs i gel al pirineu

Fa uns dies vaig anar a un embassament que tenim propet de casa on hi ha uns "hides" o també dits observatoris d'ocells. Ja havíem anat alguna vegada i ara s'havien inaugurat dos més i vam anar Murta i jo a fer un volt i conèixer-los. Murta desitjava veure ànecs i es va alegrar de trobar-los però el que més li va fascinar va ser el gel. No el coneixia i es van fer amics. No va parar de tocar-lo, trencar-lo i xafar-lo. Li semblava graciós que es trenqués com el vidre però que no tallara com ell i que en aquest sentit no fos perillós...el perill venia quan caminavem sobre ell...va ser una tarda ben divertida i ben curiosa. Finalment el gèlid fred ens va espentar cap a casa a buscar el caliu, però abans vam parar a fer un cacaolat i Murta va estar xerrant una bona estona amb el Genaro, un homenot gran de 80 anys del poble, que ens va contar històries dures de quan treballava amb 9 anys de pastoret de cabres i dormia a un paller...li aniré recordant a Murta i a Àssua la història del Genaro per tractar de fer-les veure com ha canviat tot i la sort que han tingut de viure aquest moment d'història planetària. El Genaro ja m'havia dit que abans els nens i les nenes naixien tots i totes amb els ulls tancats i trigaven normalment 15 dies en obrir-los i ara...oi que naixen espabilats, ja mirant-ho tot i volent dir coses...això deia el Genaro.

Revisitem la neu! Canviem d'escenaris, tornem al nostre nord.

Ja feia uns dies que no escrivíem, doncs portem uns temps sense parar, viatjant i trobant amics i amigues, aprenent i ensenyant tot alhora...Hem retornat al nostre nord recercant el fred de l'hivern i el caliu dels nostres amics i amigues de les muntanyes. Una de les coses que hem fet ha sigut trapitjar la neu, anar a sucar-la, a viure-la, a xafar-la. Amb Murta ja hem anat coneixent la neu però era la primera vegada d'Àssua. Amb Murta, com les vegades anteriors, ha sigut genial, hem fet un ninot de neu, ens hem revolcat, ens hem tirat amb el trineu...aquesta vegada acompanyats de les nostres amigues Isi, Cris, Mar i Miríam. Murta s'ho ha passat molt bé amb elles i ja les considera amigues. Àssua flipava un poc entre no enterar-se i pensar...que fa aquesta gent?

Així que un dia magnífic de solet i neu, de fred, hivern, amigues i il·lusió per la vida...allà baix queden els problemes, les corrupteles i les indignacions d'un País Valencià ofegat en la inutilitat i la vergonya...mentre nosaltres agafavem energia per viure!

Collint pinyes i paraules...escorça...

Nosaltres no som una família de tradicions, més bé no les solem compartir. Jo les vaig viure amb intensitat en la meua infantesa i amb la joventut arribaren primer els dubtes i definitivament la llum. En un Estat ple d'incongruències, celebrar festes tradicionals i tòpiques que a més a més, tenen un transfons corrupte sinó més bé danyí o poc humà, de forma alternativa, és doncs un repte gairebé impossible. Però un repte que hi ha que plantejar-se i que es pot vèncer si cada any ho intentem, perque lluitant és canvia el present i possant llum on hi ha ombra és com han canviat tantes coses. Jo estic decidit a canviar els nadals per les festes d'hivern, la celebració cristiana per la celebració laica del renaixement del Sol. Així que ens vam anar d'excursió amb el Marc i la seua supermami, juntament amb Laia-Ona que espera a la panxa on ja està rumiant eixir. Allí tots plegats i totes plegades vam recollir pinyes, escorça de pi, alguna roca i algunes branques. Va ser divertit, Marc no havia sentit mai la paraula escorça i li va impactar. És que les paraules són divertides, estranyes i mouen a la curiositat moltes vegades. Era un dia de tardor perfecte, quasi estiuenc i la Muntanyeta, el nostre particular Parc Güell, estava espectacular, ple de cressoleres i de verd. Ara amb tot això, hem fet un mòbil superxulo que ambienta la casa juntament amb la surera que hem comprat com a arbre de solstici. Un matí ben entretingut on no va faltar la història de la rabosa que espere contar-vos algun dia!
BONES FESTES D'HIVERN I SALUT PEL 2012!

Fem una fallereta pels europeus!

L'escola de Murta participa d'un projecte Comenius per compartir amb nens i nenes l'ensenyament i la forma de fer-ho. El tema del projecte són les tradicions i havíem de fer alguna cosa al voltant del tema per possar-ho en comú amb la resta de païssos participants...nosaltres vam creure que podíem fer una fallereta...així que mans a l'obra....un rotllet de paper de WC per fer el cos, unes pestanyes d'una llauna de refresc per fer les arracades, un fregall per al cabell, dos tubets de plàstic per fer els braços, dos xinxetes d'ulls, un botonet de boca, quatre gometes tallades per fer les mans, una cinteta per fer la banda de fallera, un dipòsit de café per fer la peineta i un tros de tela de fallera de la iaia Saro per fer el tratge, una mà de la iaia Carmen per cusir el vestidet i ...fallereta. Tots vam possar un poquet en aquest nou projecte familiar! Ah el dibuixet de la banda és el Fede, la mascota de la nostra escola!!!

El sistema solar i un any...

Carmen va descubrir com celebren els aniversaris en el mètode Montesori, ens va agradar molt la idea, així que la estem possant en pràctica. Primer, hem comprat els globus i les pintures i després ens hem possat mans a l'obra, unflant, pegant amb paper de diari i cola i després pintant, de moment, el Sol i la Terra. En breu començarem amb la Lluna. L'altre dia Carme li va contar a Murta com durant un any la Terra li feia una volta al Sol, i com s'apropava i s'allunyava i com depenent de la inclinació de la Terra,els dies es feien més curts o més llargs...jo atenia la explicació que em va semblar interessant i molt didàctica doncs feia servir els globus empaperats i pintats per fer-la. Murta no ho va entendre del tot però li va quedar clar que per celebrar un nou aniversari havia d'esperar a que la Terra acabara de fer la volta al Sol. Crec que és genial que una nena de 4 anys entenga coses que fins fa molt poquet portaven a la foguera a genis i humanistes magnífics...sembla que encara hi ha gent que no acaba d'entendre aquesta visió de l'univers...ara la idea és fer la Lluna i penjar el conjunt a la habitació...ja us contarem com acaba la història!

La nostra escola té un projecte per reciclar els llibres!

És un projecte que va començar el curs passat i estem molt contentes de que els pares i les mares juntament amb els mestres l'hagen possat en marxa. Van visitar algun centre que ho feia a Alacant i mans endavant, es van possar en marxa. Ja tenim un blog que explica molt bé com funciona el projecte i els passos que estem seguint. Crec que és una idea genial i un projecte ben bonic, així que us recomane entrar, llegir i aconsellar al vostr centre participar d'ell.
És una forma magnífica d'educar en la responsabilitat, en la reutilització, en la reducció d'energia i de consum, en el treball en equip i la solidaritat...

http://llibresreciclats.wordpress.com/

LA VENTAFOCS JA NO CREU EN PRÍNCEPS BLAUS

"Després d'haver viscut anys amb un, es va adonar que els prínceps no et salven... tampoc els camioners, ni els discjòqueis, ni les pastisseres... Va deixar de sentir-se culpable, es va perdonar i fou conscient que l'única capaç de salvar-te... ets TU MATEIXA!"

LA VENTAFOCS JA NO CREU EN PRÍNCEPS BLAUS (Edicions 96, trad. M. J. Escrivà).

La il·lustradora, Myriam Cameros Sierra, ens cedeix aquest pòster. Que no passe desapercebuda la causa!