Neix un nou projecte a la nostra escola i a la nostra vida!

Sempre amb Carmen, quan parlàvem de tenir filles, parlàvem de la necesitat de participar activament a la seua escola. Només entrar Murta a la seua, així ho vam fer. Ens vam posar en contacte amb l'AMPA, amb la direcció del centre i amb la mestra de la nostra filla. L'acceptació ha sigut molt gran i prompte van començar a comptar amb nosaltres i a acceptar les nostres propostes. Una d'aquestes propostes, que la direcció ja tenia planejada, era la creació d'un hort escolar. Ens vam oferir per dur la idea endavant i...uff....mans a l'obra. Fa tres dissabtes, un grup de pares i mares, xiquets i xiquetes, ens vam apropar a la escola per fer les primeres tasques de treball comunitari. Va ser molt bonic, l'ambient va ser molt bó i molt sà!
Vam fer tot el que ens havíem proposat, vam treure les pedres de la superfície, vam medir tot l'espai ben medit per poder programar l'hort, vam treure tot el fem que s'havia acumulat de l'obra, vam arruixar i llaurar els trossos on pensem fer alguna cosa d'ací a final de curs, i vam preparar un trosset per a que els companys i les companyes que tenen planter el puguen plantar quan abans, en aquell tros vam escampar fem ecològic i vam marcar la parada per diferenciar-la. També vam marcar el material que hem comprat per a l'hort, regadores, guants, fil...Un bon treball! Ah!!! i també vam esmorzar al solet!
Això ja està en marxa!

I vam tindre recolzament familiar! Van passar per allà el iaio Bernardo, un expert llaurador de la Ribera, i els cosins Javier i Borja! Les imatges parlen per si soles, les nostres filles van disfrutar moltíssim i els adults gairebé no vam treballar, doncs els xiquets i xiquetes volien ser els protagonistes del seu hort!

Ja ha arribat Ona

Fa uns dies va nàixer Ona, la germana de Marc. Estem molt contents perquè a sobre hem pogut a veure-la alguns dies i ens agrada molt que Cristobal i Marc tinguen una altra dona a casa!
Teníem ganes de regalar-los alguna cosa que fos de profit i que alhora fos divertida i original.
Carme va trobar per internet aquest regal i el vam decidir copiar. Ens vam possar mans a l'obra i no va quedar gaire malament. El més important és que a ells els hi va agradar molt i que Mª Ángeles, la mami, estava molt bé, recuperada i molt guapa.
Salut per Ona!

Pintant amb les mans

De tant en tant, deixem els rotus i llapissos i submergim les mans en coloraines per tal de pintar lliurement sobre un tros de paper, res tant senzill com això ja és un fet diferent i engrescador. La petita de moment es menja la pintura així que haurà d'esperar una estona per compartir amb la seua germana!

Dimarts mut...llegint

Cap de setmana de neu i titelles...de pedra!

Salut a totes i tots! Per fi sembla que ha arribat l'hivern i estem contents no només perquè des del balcó de casa veiem la Mariola nevada sinó perquè és necessari el fred per a que després arribe i s'aprecie el bon temps! Cada cosa té el seu moment i el seu cicle.
Aquesta entrada la volem dedicar al teatre de titelles que vam veure ahir dissabte. Un espectacle magnífic que recomanem molt molt. Una persona molt agradable ens va deleitar amb les seues mans i la seua imaginació (i també la guionista per descomptat). L'artiste Tian Gombau, i la guionista, Rosa Díaz. La companyia "El teatre de l'home dibuixant" i l'espectacle "Pedra a pedra". Només trenta minuts, que es fan curts i que són la mar de delicats i bonics...quasi tot amb pedres i amb restes del que es pot trobar a la platja.

http://www.homedibuixat.com/

Tot això ens ha recordat que a l'estiu, un dia passejant pel riu, Murta va trobar una pedra amb forma de vaixell...era cert, tenia forma de vaixell de vapor. Així que la vam portar a casa i la vam pintar. Va quedar xula, i de quan en quan la fem viatjar pel mar tranquil del menjador. I després de veure aquest espectacle ens va quedar claríssim que totes les pedres expliquen alguna història!

Dimarts Mut

Per una educació pública i de qualitat. Ens anem de mani!

El dissabte Murta i la seua mare van anar a València a manifestar-se per l'escola pública, per l'escola de tots i totes. Per l'educació laica, la que educa sense l'estigma de la religió, la que no impossa filtres xenòfobs d'antics alumnats, la que parla en valencià i se sent orgullosa de fer-ho. La nostra. L'escola de M i si tot va bé d'Àssua. Van anar a cridar contra les retallades i a favor d'altre model econòmic que asegure els drets que tant han costat de guanyar. Jo tenia altra batalla a Gandia, per la platja de l'Ahuir i no vaig poder estar amb elles, ja em va saber ben greu, però era un compromís adquirit de feia dies. Tot i així vaig parlar amb elles per telèfon i Murta em va cantar allò de...No hay pan para tanto chorizo...era divertit escoltar-la! València es va omplir de gent una vegada més i dic això perquè les comarques, els valencians i valencianes que ens sentim així, mai fallem.

Sempre que ens convoquen, estem...siga per la unitat de la llengua catalana, per la sanitat, per l'educació, contra la corrupció, allí estem abarrotant la capital, però són pocs i poques els ciutadans de València capital que venen, la majoria som la gent de les comarques que omplim els carrers...recorda tot això a la cançó d'Altall que diu...reviscola tio Canya que a València has de tornar...La manifestació era una festa de xiquets i xiquetes, de cartells simpàtics i agres realitats. Estic orgullós de les meues xiques...això no és dogmatisme, és llibertat,ética, responsabilitat i obligació moral. Hores abans dinant a casa dels pares de C, vaig disfrutar escoltant a la mare de C increpant al seu net per no anar-hi, li deia que ella sempre havia lluitat quan l'havien convocat, que sempre havia estat quan calia lluitar pels drets del treballdor/a i que ara li tocava a ell. Dogmanitzar és apuntar a un xiquet/a a catequesi o omplir-li el cap de pors, pecats i barreres.

Ara tots els dilluns i el dijous estarem a la porta de la nostra escola recolzant l'educació pública, exigint la nacionalització de l'educació concertada i la seua desaparició, exigint que la religió desaparega de l'ensenyament, allí estarem amb els mestres i les mestres de la nostra escola vestits de negre en símbol de dol. No ens deixarem guanyar. Ja estem preparant el cartell!
Us deixem un vidiet que han fet els companys/es d'escola valenciana, és preciós, superbonic i clarificador. Paga la pena mirar-lo.


http://www.youtube.com/watch?v=sDAL5zlP8Yw&feature=player_embedded

http://www.youtube.com/watch?v=q3PuEs7EFC8&feature=share

pd: les fotos són d'Elisa, gràcies valenta!