Experimentant amb la pintura de dits

Aquests dies de pont i pluja hem aprofitat per fer moltes coses a casa, entre elles, vam estar pintant amb la pintura de dits. Anna (www.tallerpisimun.blogspot.com), sempre amb noves i interessants idees, ens va proposar provar amb un rodet, fulles, taps de suro...i ens vam ficar mans a l'obra. Vam fer unes fotos perquè pugau veure el resultat.

Dimarts mut...

Pintem la habitació entre totes!

Estem d'aires nous o de nous aires, tot i que l'hivern no ens acaba de deixar, estem ja preparades per rebre la primavera, que poc a poc, va assomant amb floretes i verdor.
Així que ens vam possar la roba vella i li vam canviar la imatge a l'antiga habitació de Jordi que amb molta estima ja ens l'ha cedit i ara és l'habitació de Murta i d'Àssua.
Com que comptavem aquell dia amb la visita dels amics Jordi i Érica, la seua filla Clàudia, no es va poder resistir i també va participar de la sessió de pintura.
Un fet que com sovint passa a les tasques de casa, acaba sent més bonic i millor si és participat.
Bé us deixem unes imatges del dia de treball ja us possarem un dia altres de com ha quedat tot!

Volem conèixer les plantes aromàtiques del mediterrani

El nostre balcó no és molt gran però té molta llum i unes vistes magnífiques. Des d'allí alberem allà, molt lluny, la Serra Mariola i aquest any ja ens hem despertat alguns dies amb la serra nevada. Bé, doncs al nostre balcó, tenim un grapat de plantes aromàtiques. Al pare li agreden molt i és per això que sempre tenim una mica de tot. Jo crec que li agraden perquè li recorden a les muntanyes, on sempre voldria estar. Se'ns va ocòrrer que a més de fer-nos companyia i fer un agradable oloreta quan les reguem, també podrien servir per aprendre el seu nom.
Així que vam dissenyar un taller per aconseguir-ho.Amb els pares vaig retallar unes cartulines de color i les vam pegar sobre uns escuradents. Vaig aprofitar per practicar les lletres i vaig escriure els noms que el pare m'anava dient; romer, llentiscle, menta, espígol,timó, surera, aloe i clar no pot faltar mai una murta.

Quan ja teníem els cartellets llestos, el pare em va ensenyar on anava cada cartellet. Després els va treure i em va dir que els ficara jo. De 9 plantes vaig encertar 4...regulín regulan...però quan ja ho vaig fer vàries vegades quasi que les encertava totes.
Això ho hem anat fent de tant en tant, i cada vegada encertava a la primera més plantes. També ajudava que molts dies regara les plantetes amb ell i així les repassava. La que més m'agrada d'entre totes és la murta, tal volta perquè és el meu nom, però també perquè és molt bonica. També m'agrada molt la menta pq fa molt bona oloreta igual que l'espígol. Tenim una de gran, ja és un arbre, es tracta de la surera pq és el nostre arbre de nadal i l'hem adoptat, però prompte deixaran d'estar al nostre balcó i passaran a ser una miqueta més lliures a l'hort escolar que estem fent. Així les tindré aprop i les podré anar visitant cada dia que vaja a gimnàsia o a l'hort. Allí estaran molt bé i creixaran molt. És una bona idea. Pot ser la surera es farà un arbre. Tant de bó, això seria genial...poder veure el que ara és un arbret, una grossa surera. Però per a que passe això haurem de cuidar-la molt bé i deixar que pasen els dies.

Estem fent VAGA. Som solidàries, responsables i orgulloses de ser rebels.

Neix un nou projecte a la nostra escola i a la nostra vida!

Sempre amb Carmen, quan parlàvem de tenir filles, parlàvem de la necesitat de participar activament a la seua escola. Només entrar Murta a la seua, així ho vam fer. Ens vam posar en contacte amb l'AMPA, amb la direcció del centre i amb la mestra de la nostra filla. L'acceptació ha sigut molt gran i prompte van començar a comptar amb nosaltres i a acceptar les nostres propostes. Una d'aquestes propostes, que la direcció ja tenia planejada, era la creació d'un hort escolar. Ens vam oferir per dur la idea endavant i...uff....mans a l'obra. Fa tres dissabtes, un grup de pares i mares, xiquets i xiquetes, ens vam apropar a la escola per fer les primeres tasques de treball comunitari. Va ser molt bonic, l'ambient va ser molt bó i molt sà!
Vam fer tot el que ens havíem proposat, vam treure les pedres de la superfície, vam medir tot l'espai ben medit per poder programar l'hort, vam treure tot el fem que s'havia acumulat de l'obra, vam arruixar i llaurar els trossos on pensem fer alguna cosa d'ací a final de curs, i vam preparar un trosset per a que els companys i les companyes que tenen planter el puguen plantar quan abans, en aquell tros vam escampar fem ecològic i vam marcar la parada per diferenciar-la. També vam marcar el material que hem comprat per a l'hort, regadores, guants, fil...Un bon treball! Ah!!! i també vam esmorzar al solet!
Això ja està en marxa!

I vam tindre recolzament familiar! Van passar per allà el iaio Bernardo, un expert llaurador de la Ribera, i els cosins Javier i Borja! Les imatges parlen per si soles, les nostres filles van disfrutar moltíssim i els adults gairebé no vam treballar, doncs els xiquets i xiquetes volien ser els protagonistes del seu hort!

Ja ha arribat Ona

Fa uns dies va nàixer Ona, la germana de Marc. Estem molt contents perquè a sobre hem pogut a veure-la alguns dies i ens agrada molt que Cristobal i Marc tinguen una altra dona a casa!
Teníem ganes de regalar-los alguna cosa que fos de profit i que alhora fos divertida i original.
Carme va trobar per internet aquest regal i el vam decidir copiar. Ens vam possar mans a l'obra i no va quedar gaire malament. El més important és que a ells els hi va agradar molt i que Mª Ángeles, la mami, estava molt bé, recuperada i molt guapa.
Salut per Ona!