Comencem l'hort 2012!!!

 Amb el Vicens i l'Anna com a socis cooperants, ja hem possat en marxa el nostre trosset de terra. De la forma més respectuosa possible, ecològic i sense intenció de ser cap exemple, però poc a poc i amb bona predisposició, ja hem fet quatre o cinc jornades de treball. Gràcies a la muleta de Vicens, a l'assessorament d'Anna i a les mans de Vicens, Xavi i Murta, ha ens hem possat en marxa. L'any passat va ser un èxit, a veure si enguany aconseguint al menys el mateix èxit que l'any passat. Endavant!

El nostre menjador d'ocells

Dels nostres veïns i veïnes de baix, hem aprés moltes coses, però hi ha una que feia temps que voliem copiar. També l'amic Toni Llobet, ens havia mostrat al seu magnífic blog com fer-ho i de fet a l'escola de Murta, el seu papi i ella van ensenyar als seus companys/es a fer-ne un (és una de les primeres entrades d'aquest blog)...però teníem una idea que volíem possar en pràctica...un menjador d'ocells en un test vell. Així que amb unes pedres, un poc de terra i de tarro de café, unes llesques molt antigues recollides al bosc i el test vell, vam dissenyar el menjador en qüestió.

Amb unes alicates i un poc de fil ferro, hem unit les llesques a un forat que hem fet al test i després amb una branca que ballava per casa hem fet la segona part del menjador, fent dos forats per travessar el test. Després amb fil ferro l'hem unit ben bé a la barana del balcó. Ha quedat ben fixat.

De moment ja fa dos setmanes que anem possant pà i restes de menjar, i ja anem veient com les primeres oronetes s'apropen, encara flaquetes del gran viatge que han fet, també alguna garsa pallaresa i algun visitant més que esperem vagin agafant confiança i prompte pugam retratar.

Ja som uns quants més a casa!!!

 

Experimentant amb la pintura de dits

Aquests dies de pont i pluja hem aprofitat per fer moltes coses a casa, entre elles, vam estar pintant amb la pintura de dits. Anna (www.tallerpisimun.blogspot.com), sempre amb noves i interessants idees, ens va proposar provar amb un rodet, fulles, taps de suro...i ens vam ficar mans a l'obra. Vam fer unes fotos perquè pugau veure el resultat.

Dimarts mut...

Pintem la habitació entre totes!

Estem d'aires nous o de nous aires, tot i que l'hivern no ens acaba de deixar, estem ja preparades per rebre la primavera, que poc a poc, va assomant amb floretes i verdor.
Així que ens vam possar la roba vella i li vam canviar la imatge a l'antiga habitació de Jordi que amb molta estima ja ens l'ha cedit i ara és l'habitació de Murta i d'Àssua.
Com que comptavem aquell dia amb la visita dels amics Jordi i Érica, la seua filla Clàudia, no es va poder resistir i també va participar de la sessió de pintura.
Un fet que com sovint passa a les tasques de casa, acaba sent més bonic i millor si és participat.
Bé us deixem unes imatges del dia de treball ja us possarem un dia altres de com ha quedat tot!

Volem conèixer les plantes aromàtiques del mediterrani

El nostre balcó no és molt gran però té molta llum i unes vistes magnífiques. Des d'allí alberem allà, molt lluny, la Serra Mariola i aquest any ja ens hem despertat alguns dies amb la serra nevada. Bé, doncs al nostre balcó, tenim un grapat de plantes aromàtiques. Al pare li agreden molt i és per això que sempre tenim una mica de tot. Jo crec que li agraden perquè li recorden a les muntanyes, on sempre voldria estar. Se'ns va ocòrrer que a més de fer-nos companyia i fer un agradable oloreta quan les reguem, també podrien servir per aprendre el seu nom.
Així que vam dissenyar un taller per aconseguir-ho.Amb els pares vaig retallar unes cartulines de color i les vam pegar sobre uns escuradents. Vaig aprofitar per practicar les lletres i vaig escriure els noms que el pare m'anava dient; romer, llentiscle, menta, espígol,timó, surera, aloe i clar no pot faltar mai una murta.

Quan ja teníem els cartellets llestos, el pare em va ensenyar on anava cada cartellet. Després els va treure i em va dir que els ficara jo. De 9 plantes vaig encertar 4...regulín regulan...però quan ja ho vaig fer vàries vegades quasi que les encertava totes.
Això ho hem anat fent de tant en tant, i cada vegada encertava a la primera més plantes. També ajudava que molts dies regara les plantetes amb ell i així les repassava. La que més m'agrada d'entre totes és la murta, tal volta perquè és el meu nom, però també perquè és molt bonica. També m'agrada molt la menta pq fa molt bona oloreta igual que l'espígol. Tenim una de gran, ja és un arbre, es tracta de la surera pq és el nostre arbre de nadal i l'hem adoptat, però prompte deixaran d'estar al nostre balcó i passaran a ser una miqueta més lliures a l'hort escolar que estem fent. Així les tindré aprop i les podré anar visitant cada dia que vaja a gimnàsia o a l'hort. Allí estaran molt bé i creixaran molt. És una bona idea. Pot ser la surera es farà un arbre. Tant de bó, això seria genial...poder veure el que ara és un arbret, una grossa surera. Però per a que passe això haurem de cuidar-la molt bé i deixar que pasen els dies.

Estem fent VAGA. Som solidàries, responsables i orgulloses de ser rebels.